C i jo

Només escriure m'impedeix pensar. M'enfilo per les parets i no paro de donar-hi voltes. Tot és tant complicat, però ja ho hauria de saber, no és amb el primer que em passa. Perquè són tant complicats. No sé el que pensa i no sé com demanar-li que m'ho expliqui. Tinc la sensació que he repassat la mateixa escena un milió de vegades, i no sé que va passar. Però ara tot ha canviat, i no sé si mai podré recuperar-lo. La sensació de buit i de trencament em deixa esgotada, no hi ha manera de tirar endavant. No hi ha manera de deixar-ho endarrera i segueixo aferrada a una història que no va passar mai. Com pot oblidar-me tant fàcilment, no em troba a faltar. L'única explicació és que realment em trobés tant horrible que no vulgui saber res més, però em nego a creure-ho, el meu cor diu que no pot ser això, que no pot ser això, però igualment no puc deixar de donar-hi voltes. Què va passar, en quin moment va decidir que jo ja no valia la pena. A vegades tinc la sensació que em va deixar abans que jo el deixés a ell, però jo no l'anava a deixar, només necessitava una mica més de temps, una mica més de temps, per conèixe'l per sentir-me segura amb ell. Potser em vaig mostrar freda, però no era el que pretenia, jo li vaig dir que quedar a casa seva el primer dia que ens coneixeríem era una situació que m'estressava i que no podia controlar. De fet vaig estar supertensa tota la nit, però ell tampoc no es va mostrar gaire relaxat. No sé què pensar, el més senzill és pensar el que sembla més probable, que no li vaig agradar i que no vol saber res més de mi, però igualment, si fos així, perquè quan ens vam trobar no em va dir, mira no, això no funciona, enlloc de portar-me a casa seva. O potser tot és tant senzill com pensar que només se'm volia tirar i quan jo no vaig accedir al seu joc, va passar de mi. Tot i que no entenc com podia pensar-ho després de tot el temps que portàvem parlant-ne. Ell sabia perfectament com jo era. Però igualment, no ho entenc. No ho entenc. No entenc què va passar malgrat que hi doni voltes i més voltes, i no pugui deixar de pensar-hi. Sé que no ho he de fer, però tampoc puc deixar de fer-ho. Tot és un fàstig entre C i jo.
La bona notícia és que ens han tocat les entrades per anar al Bernabeu i dimecres serem allà, per donar-ho tot per l'equip.