Quin fàstic. Hem perdut davant del madriz (sense majúscula). Ara no puc anar a dormir de la ràbia que em fa; però toca refer-se perquè dimecres marxem cap a madriz per la semifinals de la champions. El cop ha estat dur, però ens referem i al Bernabeu guanyarem, perquè després d'aquesta derrota és quan l'equip més s'ho mereix i per això nosaltres serem allà.
Ni mirar punto pelota, aquella colla d'impresentables estaran insuportables. I ara què faig, no tinc son, gens de son, només estic emprenyada.
C deu estar tornant, i deu estar fatal, no m'ho puc ni imaginar, si pogués fer alguna cosa per ell ho faria, però no serviria per res. Res que vingués de mi l'ajudaria, perquè jo no sóc res per ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario