jueves, 9 de junio de 2011
M
M il·lumina els meus dies i els fa diferents. Fa que tingui il·lusió per seguir endavant, tot i que no deixo de tenir por de com acabarà. Però tampoc puc deixar-lo passar perquè tinc por de perdre'l, al final. He estat un temps sense arriscar-me, perquè tenia por de patir, però no es pot viure així. Al final et sents mort per dins, perquè el patiment no és tant intens com quan perds algú, però és com una mort lenta, que et va cremant per dins. No ho vull. Jo no sóc així. Sempre he viscut molt intensament i d'alguna manera he de tornar a fer-ho; M val la pena.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Hola Anna,
Fa molt de temps et vaig escriure un comentari, no se si ho recordaràs, el 23 d'abril ja queda lluny.
Des d'aquell dia que no vaig entrar al blog, i avui per aquelles coses que passen, he tornat a fer cap aqui.
He llegit una mica els darrers post, i sembla que les coses van a millor! És una bona noticia, enhorabona! :)
No tinguis por de deixar-te conèixer, sigues positiva i pensa que cada persona és un món i no pot ser que històries del passat t'afectin negativament al que vols viure en el present.
No se si tornaràs a escriure mai en aquest blog o quan tornaré fer cap aqui, però en tot cas desitjo que tot vagi bé.
Cuida't força, ànims i sort amb tot, fins un altre.
Publicar un comentario