Gotes de vidre

Segueixo en el sense sentit. I no en puc donar més temps la culpa a C. Pràcticament no ens coneíxiem, però va significar l'esperança, la possibilitat. Però el sense sentit sóc jo. Em constitueix, els altres l'apaigaven o el descontrolen. Intento seguir el camí marcat, no desviar-me però de sobte tot em supera i caic com el primer cop. Llavors tot s'enfonsa i he de tirar endavant com es pugui. Llavors nedo i nedo. L'aigua freda que em fa sentir que estic viva, malgrat el dolor de sentir-me sola, de no poder explicar a ningú que a les nits dóno voltes insomne esperant una trucada que mai arribarà. I per fora tot continua igual mentre per dins em trenco en mil bocins.